Sergi Darder ha estat tot un fix en els plans de Jagoba Arrasate. El d'Artà, autor de dos gols i sis assistències, ha disputat els 40 partits que ha jugat el RCD Mallorca aquesta temporada: 38 de LaLiga, un de Copa del Rey i un altre de la Supercopa d'Espanya. Les lesions li han respectat i les sancions no han fet acte de presència, per la qual cosa la figura del '10' sobre un terreny de joc ha estat una constant. Ens hem citat amb ell en el bar Sa Creu, seu de la Penya Mallorquinista d'Establiments, per valorar la temporada, els seus plans vacacionals, la seva passió pel golf o el secret gràcies al qual no s'ha perdut ni un sol matx en aquest curs.
Pregunta: Estem en el bar Sa Creu. Ets molt d'apropar-te a aquesta mena de cafeteries i bars locals?
Resposta: Jo duc així tota la vida. És veritat que els anys en què me'n vaig anar de l'illa, una mica menys, però sempre que he estat aquí a Mallorca, he estat acostumat, amb els amics, a anar a prendre cafè en el bar, estar tranquils al poble... Així que per als de poble és un dia més.
P: Des de quan la tens i quina és aquesta rutina amb els teus amics?
R: Bé, de tota la vida. Des dels tretze anys, quan jo me'n vaig anar a Barcelona, tenim una rutina tots els amics del grup que no s'ha perdut i que és que el divendres és el nostre dia. Evidentment, ara que ja soc aquí, intent, cada divendres que puc, anar al poble, anar al bar, prendre cafè, jugar a cartes…
P: Amb la temporada ja finalitzada, com descansarà Sergi Darder?
R: Els que tenim fills encara no ens deixen desconnectar del tot, perquè hem de quedar-nos aquí un temps encara. Però és veritat que per aquesta tensió futbolística que és el dia a dia, ja no sols en el físic, sinó també en el mental, serveix moltíssim no pensar cada dia en els partits i en els entrenaments. Crec que és necessari per a tothom. Intentaré anar a jugar al golf el que pugui, estar amb la família i amb els amics i acostar-me tot el que pugui a Artà.
P: Vacances relaxades, no?
R: Per sort he tingut una temporada on mentalment m'ha anat molt bé. No necessit tampoc aquesta desconnexió d'haver d'anar-me'n tres setmanes a curar-me, com aquell que diu. Necessit seguir en la meva rutina, continuar feliç com he estat durant tota aquesta temporada. Desconnectar una mica del món del futbol, però tampoc t'ho permet del tot. El cap sempre pensa en futbol i això és el bo. És a dir, que el treball que tenim sigui un hobby. Que així sigui fins a l'últim dia.
P: D'on neix la teva passió pel golf?
R: Va ser fa una mica més d'un any ja. Jo ja tenia el 'mono'. A Barcelona ja vaig començar, però no va anar del tot bé. No em va acabar d'enganxar i a través d'amics… Vaig anar a veure a Mario Hermoso, que també va començar al mateix temps a Madrid, i vaig jugar amb companys seus de l'Atlético. I a partir d'aquí va entrar una mica el 'mono'. Aquí, entre Abdón o Mate [Mateu], vàrem començar a jugar i aquí estem. Intentant millorar perquè és un esport molt difícil.
P: Has arribat a dir públicament que el golf t'ajuda psicològicament.
R: Sí. Jo hi ha moltes vegades que ho parl fins i tot amb familiars i amics. Potser un dia abans d'un partit no m'agrada anar, perquè ja m'agrada estar molt focalitzat en el que és el partit i estar concentrat. Una vegada s'ha fet el vídeo del rival no m'agrada tocar altres esports o altres temes de desconnexió, ja m'agrada estar ficat en el partit. Però potser dos dies abans d'un partit, que molta gent diu que és millor descansar, a mi em va molt bé [jugar a golf]. Em va molt bé per desconnectar, per encara no ficar-me tantes hores dins del pròxim partit. I és veritat que anar allí, potser una hora a pegar quatre boles, em va molt bé. M'ha ajudat moltíssim a ser feliç, a tenir menys discussions a casa, a estar molt més alliberat, molt més tranquil, i després això també es veu reflectit en el camp.
P: Quina valoració fas de la temporada?
R: Ha estat una temporada maca. És veritat que el final ha espatllat una mica el que ha estat la temporada, però cal no oblidar que hem fet 48 punts. Una temporada en la qual, durant molta part, hem il·lusionat a la gent i a nosaltres mateixos. Per mala sort no hem pogut acabar amb aquests dos o tres punts més que ens haguessin portat a Europa.
P: Tan prop d'Europa, però al final hem acabat en el top-10.
R: Es pot mirar de dues maneres i totes dues tenen raó. Pots mirar que era una oportunitat, jo crec, històrica. I segurament, no vull dir fàcil perquè no és gens fàcil, però segurament era més fàcil que altres anys poder anar a Europa perquè entrava un equip més, perquè dos o tres equips històrics que normalment saps que estaran per allà dalt no han tingut la seva millor temporada... i hi havia aquest forat per a equips com nosaltres. Al final crec que és una oportunitat una mica perduda, però el que t'he dit: crec que hem de valorar que aquest equip ha fet una temporada molt bona. I crec que amb això ens quedam: que aquest equip ha fet 48 punts, que està en el top-10, que ens hem d'intentar afermar en aquestes posicions i que si continuam així, segurament algun any ens donarà per anar a Europa i tant de bo pugui ser l'any que ve.
P: La idea és tornar a il·lusionar aquesta pròxima temporada, no?
R: No podem quedar més a baix d'aquesta posició. Crec que aquest ha de ser l'objectiu. Després, si ens dona per anar a Europa, ho lluitarem. Si ens dona per a quedar a la desena posició, també ho lluitarem. Tenim molta il·lusió, molta ambició. Com ha dit el míster, que aquests dos, quatre, cinc o sis fitxatges que puguin arribar sumin, que els que ja som aquí, que coneixem al míster, també. No hem de deixar passar que ha estat una temporada amb un entrenador nou, un projecte nou, un procés nou. Crec que aquest equip s'ha adaptat molt bé. Ja ho coneixem, sabem el funcionament del treball i crec que això també ens ha de donar molta força per poder començar ja amb una inèrcia positiva. I ja et dic: jo estic superil·lusionat, estic veient un Mallorca cada dia millor i això és l'important. I ara ja és culpa nostra, dels jugadors, de fer-ho més gran també.
P: Des de fora hem vist una gran versió de Sergi Darder. Ho creus així?
R: És veritat que hi ha molta gent que té una opinió molt diferent del que és Sergi Darder realment i esperen que faci deu gols i que sigui molt més decisiu. Però jo estic molt content amb la temporada que he fet. També sabeu que soc molt autocrític i no em conform, ni molt manco. Crec que estic a l'edat ideal de continuar fent temporades i d'anar creixent. No tinc 38 anys com per a dir que em conform a mantenir una mica a aquest nivell. Tot el contrari. Per sort les lesions també em respecten, tinc continuïtat i crec que tinc molt de marge encara de millora. Però crec que estic content perquè he donat tot el que tenia i més, i amb això tinc la meva consciència molt tranquil·la.
P: Aquesta segona temporada et permet rescabalar-te de la teva primera?
R: Encara que l'any passat reconec que va ser una temporada molt difícil, vaig aprendre molt, i això és l'important i el que m'ha fet ser més ben jugador enguany. He estat més alliberat, més content, més tranquil, perquè s'ha pogut veure part del que soc jo. Segurament potser no es veurà més al Sergi que es va veure quan tenia 20, 21 o 22 anys perquè cada context és diferent, cada equip és diferent, cada entrenador és diferent, i tu sempre t'has d'adaptar molt al que necessita l'equip. Ha estat un altre any de molt d'aprenentatge i d'agraïment cap al míster per la confiança que m'ha donat. Un any en què segurament si hagués començat la temporada i m'haurien dit el que he fet, segurament l'hauria signat, venint d'on venia.
P: Aquesta temporada, per cert, no t'has perdut cap partit... Quin és el secret?
R: Conèixer el cos crec que és el més important. Record després del partit del Rayo, en el qual estava molt cansat perquè venia d'un cúmul de la temporada i perquè va ser un partit intens, li vaig dir a Bittor [Alkiza]: “Estic vell ja”. I ell em va dir: “Estàs en el millor moment perquè coneixes el teu cos”. I que t'ho digui una persona amb aquesta experiència, et marca, perquè és veritat. Ara mateix crec que conec molt bé el meu cos. Això et fa saber el que necessites a cada moment, saber el que necessites a cada entrenament, saber si necessites més hores o menys de recuperació. T'has d'adaptar molt al teu cos. Com he dit, no tinc 40 anys com per pensar a dosar, ni molt manco, però sí que conec molt més el que necessit. El golf, que sembla una ximpleria, m'ha ajudat també al fet que mentalment estigui molt alliberat. Les càrregues d'entrenament, els preparadors físics d'avui dia estan molt més actualitzats i coneixen molt més als jugadors… i també tenim una tauleta tàctil per a abans de començar l'entrenament en la qual tu poses com et trobes, com has dormit… i et poden gestionar una mica millor les càrregues. Hi ha moltes ajudes, per sort, i els jugadors per això allarguen una mica més la carrera que fa 10 anys. Ser professional en tot el que pugui i tant de bo allargar la carrera al màxim. A un nivell alt, òbviament.
