Jagoba Arrasate ha canviat el Golf de Biscaia per la mar Mediterrània. La vida del nord per la vida insular de les Balears. Un any després de la seva arribada a l'illa, el tècnic basc fa balanç de la seva adaptació a Mallorca i al Mallorca, a la seva cultura i a la seva idiosincràsia. Parla dels seus plans favorits, dels seus llocs de desconnexió, del seu 'refugi' en els mals moments i dels punts que li recorden a ca seva. També valora l'afecte del mallorquinisme i el seu sentiment de pertinença, la temporada esportiva de l'equip i l'ambició de cara al futur. Així han estat els 365 dies d'Arrasate a la seva nova llar.
Com ha estat la teva adaptació a l'illa?
Jo crec que bé perquè se m'ha fet l'any curt. Això, en teoria, és bon senyal. La veritat és que estic encantat. Tant en l'aspecte personal com en el professional.
Què és el que més t'ha sorprès?
Bé, em falten molts llocs per conèixer, però m'agrada la tranquil·litat de l'illa, en funció de si saps moure't, i que et convida una mica a una vida saludable, a fer esport... I són coses que jo valor.
Es nota que ets una persona a la qual li agrada incrustar-se en la cultura del lloc al qual vas.
Sí, és que no ho entenc d'una altra manera. Si anam a un lloc, ens hem de xopar una mica de la cultura del lloc i també de la idiosincràsia del club. I en aquest aspecte, sempre ha estat un dels meus objectius. Allà on vagi, intentar involucrar-me al màxim.
I què tal amb el mallorquí?
Bé, sé paraules: dies de la setmana, números... Tot això, bé, però els meus fills van una mica per davant i són els que m'estan ensenyant el mallorquí.
Aquí tens llocs que et poden recordar a la teva terra, com aquell frontó de Sineu al qual vares anar, no?
Sí, per descomptat. Aquí hi ha una casa basca i es fan actes relacionats amb la cultura d'allà. Quan em van dir que a Sineu hi havia un partit de pilota, que després hi havia cançons basques i tot això, la veritat és que vaig gaudir molt. Vas allà i és com sentir-te a casa. I després, clar, sempre n'hi ha algun que ha vingut aquí que et conta la seva història, de com s'ha adaptat... A mi tot això m'encanta. És una mica recordar les teves arrels i això sempre agrada.
Això és un paradís, però també se sofreix, no?
Sí, per moments tens la sensació de paradís, perquè la veritat és que l'entorn és meravellós i a mi que m'agrada trepitjar terra, la naturalesa, la mar i tot això. La veritat és que és preciós, però també és veritat que com som entrenadors no som aliens a la pressió que tenim.
On et 'refugies' en els mals moments, resultats, ratxes...?
Sobretot, en la família. Quan tens una dona i tres fills, la veritat és que sempre tens alguna cosa a fer. A més, estan en el col·legi, estan en extraescolars... Llavors, estam sempre d'un costat a un altre. Però també és veritat que hi ha moments en què puc gaudir d'anar a fer un volt, un passeig a la muntanya, a córrer... Hi ha infinitat de llocs i això a vegades m'allibera també.
I ara que hi ha vacances, com desconnectaràs?
Fent aquelles coses que durant l'any són més difícils. Poder estar amb els amics, poder visitar la meva terra. Ara que soc aquí i les criatures estan en el col·legi, aprofit per visitar llocs que no coneixia. El temps també acompanya i un capficó sempre ve bé. I, bé, a fer aquestes coses que al final et van relaxant i que també fan que et vengen coses al cap, que venen bé per analitzar, per corregir. I en res, com una altra vegada tornarem a ser aquí, segur que arribaré amb les piles carregades.
Creus que això et pot dut a tenir una valoració de la temporada diferent de la de fa unes setmanes?
Home, a vegades les valoracions en calent no són les més exactes o les més... No sé. És veritat que tots ens hem quedat amb aquesta sensació que podia haver estat millor i amb el temps, segurament, li donarem més valor. Però també ho entenc, eh? Ens quedam sempre amb el darrer i el darrer no ha estat bo. Llavors, és normal que tinguem aquesta sensació.
Quin aprenentatge extreus d'aquesta temporada?
Que coneixem millor a la plantilla, que coneixem millor al Real Club Deportivo Mallorca, que coneixem millor l'illa, coneixem millor la lliga un any més... I amb tot això, amb tot aquest popurri, hem de detectar una mica el que necessitem i després, potenciar també allò que hem fet bé.
Del club en si, què és el més destacaries?
Sobretot, el tema familiar. A Son Bibiloni hem estat molt còmodes. Tenim una plantilla que és una família i amb els treballadors del club, també. Sempre el tracte és cordial amb tothom. I intent jo adaptar-me també. En un moment donat, si em demanen opinió, també donar-la perquè he estat en altres clubs on també fan les coses bé. I entre tots intentar continuar creixent.
I com perceps el sentiment de l'afició cap al Mallorca?
És veritat que hi ha aquest sentiment de pertinença. Hi ha pobles, hi ha llocs de l'interior on el mallorquinisme està a flor de pell. Molta gent que t'atura pel carrer, que et diu coses. Llavors, t'adones també del sentiment que hi ha aquí, aquest sentiment mallorquinista. I el que volem és que això a poc a poc vagi a més.
Què et diu tota aquesta gent que t'atura pel carrer?
Et conten alguna història, alguna anècdota relacionada una mica amb la història del Mallorca... I a mi m'agrada molt això. Ho pots trobar en qualsevol lloc. Si vas al col·legi, algú et pot parar i et pot dir alguna cosa a la porta del col·legi. O quan vaig a veure els entrenaments dels fills, el mateix. En qualsevol lloc perquè hi ha mallorquinistes per tots els llocs. I és veritat que jo ho agraesc i em serveix per entendre millor al mallorquí.
Parles dels entrenaments dels teus fills. T'agrada estar 'ficat' també en el futbol amateur de l'illa?
Sí... A veure, jo vinc d'allà, llavors m'encanta. I tinc dos fills jugant aquí, a La Unión. Vaig als entrenaments, vaig als partits que puc anar, que no són molts. M'agraden aquests clubs i com tiren endavant. Jo en el seu moment també vaig estar involucrat a l'equip del poble i sé el difícil que és haver de compaginar una mica tots els horaris, coordinar una mica tot, haver de vendre rifes... A mi m'agrada el futbol pur, que una mica és això. I m'agrada ser aquí, a es Secar, però també quan juguen contra altres equips m'agrada anar a altres camps i conèixer una mica el futbol amateur d'aquí, de Mallorca.
I ara, la clau és tornar a generar il·lusió per a la temporada que ve, no?
Jo crec que sí. És veritat que enguany segurament hem generat il·lusió i després no ho hem concretat i això et deixa un pòsit una mica de disgust. Però no podem oblidar tampoc com ha estat la primera volta, com s'ha endollat la gent, tot el que hem viscut. Llavors, bé, intentarem continuar fent passos, que el Mallorca vagi creixent. Crec que el fet d'acabar entre els deu primers ja és un pas endavant. Però no ens volem parar aquí. Volem ser cada dia millors i ho intentarem.
