En baixam un, en pujam dos i descansam. Així han estat les nostres darreres 24 hores. El descans nocturn ha vengut molt bé als futbolistes i,encara que segueixin cansats, el depòsit ja no està tan buit. Baixam. L'entrenament del dematí, de nou, ha estat potent, el míster pitja i corregeix bastant, sap que el que aprenguin avui, servirà per tot l'any. Els gestots ja no són tan fluits i es llegeix esgotament a les cares del grup. Pujam. L'horabaixa lliure. Ens aturam i agafam aire.

És difícil frenar, i per tant prevenir, la lenta erosió que genera en l'estat d'ànim estar tot el dia amb aquest futbol tan exigent al cap i complementar aquesta equació amb enyorança. Durant la temporada, es mantenen les pressions, no se'n van fins que et retires, però estar amb la teva gent, esmorteeix, a la zona de comfort no són tan patents. La familia no és aquí i l'aussència gasta. En aquest context, un horabaixa sense porteries de fons sol poder ajudar.

Fins a l'hora de sopar, l'habitual en el temps lliure: taxis fins a la ciutat, passejades pels voltants o tertulies. Les rialles d'uns quants a la sala de massatges es sentien des del passadís. 

L'obligat "parte de guerra" porta bones notícies: recuperam els porters. Santamaría ha completat la sessió i Cabrero s'incorpora al grup després de veure nèixer na Cloe. El campionat mundial de Tute, disputat per les parelles Vázquez-León i Campo-Garro, es va decantant per la primera, encara que corre el risc de suspendre's per les mútutes acusacions d'incomplir les normes del joc. A Harry el Sucio i Jack Sparrow els haurien de xiular les orelles de lo molt que s'han enrecordat d'ells.

I demà, (avui per vostè) partit contra el Roda, de la primera Holandesa. Segons els que en saben, el més normal serà que es noti a les cames l'acumulació d'esforços, però també es començaran a veure detalls, cosetes, del potencial que pugui aconseguir aquest equip. Tandebò siguin molts.