Seguim sumant hores, acumulant convivència. Poc a poc s'està construint alguna cosa, es va gestant una criatura que il·lusiona. Sempre passa. Cada estiu, un darrera l'altre, imaginam la temporada perfecta, la que ens eviatarà baioxar el dit per sobre de la classificació del diari cercant el Mallorca. Les expectatives de l'aficionat, com l'amor de la cançó, és ara a l'aire, flota.
Però de la mateixa manera que sabem que arribaran els diumenges, i que per desgràcia, els nostres records més recents és veurer-les caure, tenim clar que la fortalesa inicial del grup, que es mantè molt a dalt, estava condemnada a desinflar-se poc a poc. A l'expedició han arribat els primera símptomes clars de cansament, al cos i a la ment, després d'una jornada de les contundents amb doble sessió. Es diu ràpid, però són més de 4 hores d'una exigència física molt alta, sobre articulacions ja forçades des de fa dues setmanes. El més normal són les sobrecàrregues, les contusions, i altres... i cert desgast mental: estant cansats d'estar cansats.
Vicente i César Mota, fisio i massatgista, també s'han guanyat el sopar d'avui i a la llista d'incidències només apuntar que Santamaría ha entrenat a part, i no ha forçat. Miki Garro, que ha fet de quart porter ja que Cabrero serà pare les pròximes hores, ha rebut molt bones crítiques per la seva actuació.
Ja el vespre, qualque broma, quasi aconsegueixen que un col·laborador hagi de fer un informe perquè faltava un pilota, molta complicitati poca tertúlia. S'han de recuperar i no hi ha gaire temps. Sort que demà (avui, per vostè) tenim l'horabaixa lliure.
L'infiltrat
