Endimoniats: especial primer aniversari de la final de la Copa del Rey
Dirigit per Llorenç Diego i Álvaro Cobarro, el pòdcast compta amb els testimoniatges de cinc mallorquinistes i amb participació de públic
Endimoniats recorda avui, 6 d'abril de 2025, el primer aniversari de la final de la Copa del Rey convidant a cinc mallorquinistes de diferents edats que, a la seva manera, engrandeixen al RCD Mallorca, el club de les seves vides. Tot amb les vistes privilegiades que permet la Tramuntana 1916, la zona de hospitality situada en el fons Nord de l'Estadi Mallorca Son Moix.
Dirigit per Llorenç Diego i Álvaro Cobarro, el pòdcast compta amb els testimoniatges de Joan Morey, abonat número u del club; l'aficionada Aina Mesquida; Román Albarrán, director de l'Àrea Social del club; Tolo Nadal, copresentador del pòdcast Birmingham 99, i César Mateu, periodista i autor de la revista La Cartuja 24. Així mateix, Endimoniats va comptar per primera vegada amb públic, que també va poder participar en una xerrada molt vermellosa.
Aquest episodi especial arrenca amb una pregunta tan senzilla com personal: com va néixer el sentiment mallorquinista dels nostres convidats. I a partir d'aquí, comença una conversa fluida entre tots ells, que comparteixen totes les seves vivències, anècdotes i records al voltant del seu Mallorca.
Es tracten una gran varietat de temes: els seus primers partits, el vincle amb el club gràcies a una tradició familiar que es transmet de generació en generació, les prèvies com una autèntica festa sana del mallorquinisme, l'equip com a motiu de reunió entre familiars i amics, o el “sentiment de comunitat” que l'entitat genera entre gent que no es coneix, però a la qual una mateixa passió uneix, etcètera.
També van destacar el fet que cada vegada més nins i nines portin amb orgull la camiseta del Mallorca i el consegüent augment de la massa social dels últims anys. Sobre això últim, no van negar que malgrat que el descens a Segona B va fer molt de mal, va servir per començar de zero i reconstruir una identificació i un sentiment de pertinença, dos conceptes molt repetits al llarg de la xerrada, més forts que abans.
I lògicament també van reviure aquells sentiments experimentats fa just un any. Els nirvis, la il·lusió, tota la preparació, per part d'aficionats i del club, que va requerir el desplaçament massiu a Sevilla. Aquella sensació de felicitat i orgull malgrat la derrota, fet que tots coincideixen que va enfortir encara més l'amor cap al club.