Per a Pablo Maffeo, el partit d'aquest dilluns (21 hores en Montilivi) davant del Girona no és un més. Està marcat en vermell tant en l'aspecte personal, pel seu passat com gironí, com en el col·lectiu, ja que s'obre la llauna dels últims cinc partits de la temporada. Amb el Girona, Maffeo va debutar a Primera Divisió i va ser protagonista d'un molt sonat marcatge individual a Leo Messi en un partit contra l'FC Barcelona l'any 2017. D'això, del seu retorn a Montilivi i de la il·lusió de l'equip parla el lateral català, que tornarà a una convocatòria després de perdre's l'últim matx del RCD Mallorca per sanció.
Pregunta: Darrer esprint de la temporada. Com ho viu l'equip?
Resposta: Tenim tota la il·lusió del món de poder fer una cosa bonica. Al final tots aquí hem lluitat per no descendir o hem descendit i això és una pressió que no la hi desitj a ningú. Ara et toca viure l'altra cara de la moneda, que és una mica d'il·lusió i de ganes de saber com acabarà tot. Per tant, estem amb moltes ganes.
P: Primera parada: Girona. Un club en el qual vas jugar. Imagín que és especial tornar allà, no?
R: Sempre tornar a Girona és especial per a mi. La consider ca meva perquè allà em van donar l'oportunitat de ser futbolista professional i de fer-me un nom. Llavors, per a mi és molt especial tornar. Vull molt a la gent i als meus companys que vaig tenir allà. També és veritat que dins del camp no hi ha amics i donaré el màxim de mi al 100%, però els desitj tot el millor.
P: De la teva etapa al Girona, molta gent es recorda d'aquell marcatge individual a Leo Messi. Com recordes aquell dia?
R: Va ser molt especial per a mi poder estar prop del millor jugador de la història i després poder compartir vestuari amb ell en una convocatòria. Però em record que era a l'habitació amb Aleix García aquella mateixa tarda, ens vàrem aixecar de la sesta i li vaig dir: “Ui, avui em tocarà treballar intensament i em rebentarà”. Ell em va mirar i em va dir: “Sí, germà, et rebentarà”. Ara ho record, que han passat els anys, i és una cosa que sempre m'enduré per a mi, perquè és un orgull que Machín [entrenador del Girona en aquells dies] pensés en mi per fer això. Per tant, estic agraït.
P: Com dius, per coses de la vida, Messi i tu vareu compartir vestuari a la selecció argentina. Vareu parlar d'aquell partit?
R: Jo volia tenir un record i una camiseta seva i li ho vaig demanar, encara que em va fer molta vergonya, perquè no solc fer aquestes coses i el que em coneix sap que soc un poc vergonyós. Li vaig demanar que, per favor, me la signés, que per a mi era una cosa que s'anava a quedar amb mi per sempre. I em va respondre que sí, que cap problema, i em va dir: “Com vàrem començar i com hem acabat”. Això va ser una cosa que em va agradar molt perquè és una cosa de la qual ell se'n recorda també i crec que en certa manera també per a ell va ser especial.
