Hi ha figures que han passat a la història del RCD Mallorca pels seus gols, aturades o partits disputats. D’altres, per la seva destacada tasca des de les banquetes o els despatxos. I n’hi ha algunes, menys reconegudes i mediàtiques, que també han estat fonamentals des de l’ombra.

És el cas de Maria José Turró, exsecretària del club quan les oficines es trobaven al carrer de Pius XII, just davant la plaça de les Tortugues. Juntament amb els seus companys d’oficina, duia a terme tasques de mudança, gestió i organització de papers, documents, etcètera, perquè la seu del RCD Mallorca es traslladava a una altra ubicació: el Lluís Sitjar. El que servia, es traslladava. El que no, «es cremava o es tirava», segons explica l’extreballadora.

Durant aquelles tasques, Maria José va entrar dins una habitació plena d’objectes i hi va trobar, pràcticament extraviat entre papers, un llibre que li va cridar l’atenció. Era l’acta fundacional del RCD Mallorca, que va salvar així de la possibilitat de desaparèixer sense que mai més se sabés res del parador del document més important de la història de l’entitat.

«Costa de creure», admet Miquel Alzamora, periodista del diari Última Hora i responsable de donar a conèixer la gesta de Maria José.

«Hem de posar-nos en context: ella tenia 17 anys, però va tenir la intel·ligència i la capacitat de veure que aquell document no podia estar extraviat entre papers ni es podia tirar als fems, sinó que era un document molt important», explica Alzamora.

El periodista assegura que el que va fer Maria José va ser «fonamental», perquè considera que, si no hagués estat per la seva intervenció, «no tendríem un suport real del que va ser la fundació del RCD Mallorca».

L’exsecretària del club, que molts d’anys més tard va poder tornar a tenir accés a l’acta fundacional, va admetre estar «emocionada» i no acabar d’atrevir-se a tornar a tocar un document transcendental que ella mateixa havia salvat quan només era una adolescent.