Aquest 2025 es compleixen deu anys des que Jaume Colombàs es convertí en la veu inconfusible del RCD Mallorca a l’Estadi Mallorca Son Moix. El que començà com una suplència puntual, s’ha transformat en un paper ple d’emocions, compromís i mallorquinisme.
Va ser l’any 2015 quan, mentre treballava al departament de màrqueting del club i punxava com a DJ en discoteques, rebé una inesperada telefonada de Pep Lluís Jaume, llavors speaker de l’equip, qui no podia assistir al partit contra la Ponferradina i li demanà que el substituís. “Vaig fer aquell partit, Mallorca vs Ponferradina, la salvació matemàtica d’aquell any per no descendir a Segona Divisió B”, recorda Jaume. Aquell dia canvià la seva història personal amb el club.
Des de llavors, Colombàs ha posat veu als moments més vibrants del mallorquinisme. “Complir deu anys és una fita, per a mi, molt important, però es tracta de complir en cada partit”, afirma amb humilitat. Tot i que el seu paper no sempre és el més visible, es reconeix com una peça més dins l’engranatge emocional del club. “Per a lo bo i per a lo dolent”, apunta, amb la responsabilitat d’acompanyar cada jornada a casa. Amb 37 anys, assegura que viu un somni que arrossega des de petit: “És un orgull, un somni que he tingut des de petit i que estic complint”.
En el seu relat no falta el reconeixement a la veritable força del club: la seva afició. “Són el motor del club. Jo crec que el Mallorca no s’entén sense el seu mallorquinisme”, assegura. Les penyes, els fidels a cada graderia, aquells que fan que l’estadi bategui, són per a Jaume l’ànima del RCD Mallorca. “El Mallorca és la seva gent i la seva gent és el Mallorca”, resumeix.
Entre tants partits, gols i emocions, hi ha moments que han deixat una empremta especial. Colombàs destaca el gol d’Abdón Prats la nit de Sant Joan de 2019 com un dels més emotius, “un somni complert”. També reviu amb intensitat el gol de Dani Rodríguez a la final de la Copa del Rei a La Cartuja: “Se’m posa la pell de gallina. L’explosió que vaig tenir en aquell moment, que a més estava davall del fons de l’Athletic Club, i vaig sentir ressonar la gent des de l’altra punta”. No obstant això, cada gol té el seu lloc en la seva memòria; assegura que tots han estat especials, tant els de Segona i Segona B com els de Primera Divisió.
Deu anys després d’aquell debut inesperat, Jaume Colombàs continua complint partit rere partit, amb la mateixa il·lusió i responsabilitat d’aquell primer dia. Perquè la seva veu ja forma part del paisatge sonor del mallorquinisme.