Skip to main content
De Torrelavega a Boiro: les primers passes de les quatre finals de Copa del Rei del RCD Mallorca

De Torrelavega a Boiro, passant per Sóller i Gramenet. Repassam els primers passos del RCD Mallorca en les quatre edicions de Copa del Rei en què va arribar a la final, a més del precedent contra l'Alcoià el 2005.

La Copa del Rei ocupa un lloc privilegiat en la història del RCD Mallorca. El club ha disputat quatre finals, el 1991, 1998, 2003 i 2024, i va conquerir el títol el 2003 davant el Recreativo de Huelva a l'estadi Martínez Valero d'Elx. Quatre recorreguts històrics que varen començar enfora dels grans escenaris, contra rivals de categories inferiors i en eliminatòries que van marcar l'inici d'aventures inoblidables per al mallorquinisme.

1990/91: una remuntada davant la Gimnástica de Torrelavega

El primer camí cap a una final de Copa va començar amb un ensurt. El 8 de novembre de 1990, el Mallorca de Llorenç Serra Ferrer va perdre per 1-0 davant la Gimnástica de Torrelavega a El Malecón.

L'eliminatòria, corresponent a la tercera ronda, es va resoldre el 21 de novembre al Lluís Sitjar. El conjunt mallorquinista va remuntar amb una contundent victòria per 6-0 que li va permetre continuar en una competició en què acabaria fent història.

Després de superar el Sabadell, Real Oviedo, Elx, València i Sporting de Gijón, el Mallorca va arribar a la seva primera final, disputada el 29 de juny de 1991 al Santiago Bernabéu. L'Atlètic de Madrid es va imposar per 1-0 a la pròrroga.

1997/98: un derbi mallorquí per iniciar una altra aventura

Set anys després, el primer adversari del Mallorca a la Copa va ser el CF Sóller, en una eliminatòria de marcat caràcter insular.

El 8 d'octubre de 1997, ambdós equips van empatar 1-1 al Sitjar, escenari dels dos enfrontaments. En el partit de tornada, disputat el 29 d'octubre, el Mallorca va resoldre la classificació amb una victòria per 6-0.

Aquell equip, dirigit per Héctor Cúper, acabaria arribant a la segona final copera de la seva història, disputada davant el FC Barcelona a Mestalla. Després de l'empat 1-1, el títol es va decidir en la tanda de penals, favorable al conjunt blaugrana. Una final que, més enllà de la derrota, va ser inoblidable. 

2002/03: la Gramenet, primer obstacle cap al títol

L'11 de setembre de 2002 va començar el recorregut que culminaria amb el major èxit coper de la història mallorquinista. 

L'equip entrenat per Gregorio Manzano es va enfrontar a la UDA Gramenet en una eliminatòria a partit únic disputada a la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol, a Sant Adrià de Besòs.

El Mallorca va aconseguir una ajustada victòria per 0-1 gràcies a un gol d'Álvaro Novo al minut 90.

Després arribarien les eliminatòries davant l'Hèrcules, Real Valladolid, Real Madrid i Deportivo de La Coruña, fins a arribar a la final del 28 de juny de 2003 a Elx.

Allà, el Mallorca es va proclamar campió de la Copa del Rei en derrotar per 3-0 al Recreativo de Huelva, amb un gol de Walter Pandiani i dos de Samuel Eto'o.

2023/24: Abdón Prats protagonitza l'estrena a Boiro

La quarta final de Copa del Rei també va començar lluny de Son Moix. L'1 de novembre de 2023, el Mallorca va visitar el CD Boiro al Municipal de Barraña, a Galícia.

L'equip dirigit per Javier Aguirre va aconseguir una victòria per 0-4, amb un protagonisme especial d'Abdón Prats, autor de tres gols. Cyle Larin va completar el marcador amb el seu primer gol oficial com a mallorquinista.

Aquella victòria va ser el primer pas d'un recorregut en què el Mallorca va eliminar posteriorment el Valle de Egüés, Burgos, Tenerife, Girona i Real Sociedad.

L'equip va arribar a la final de La Cartuja, a Sevilla, on es va enfrontar a l'Athletic Club en el que ha estat el major desplaçament mallorquinista de tota la història, amb prop de 20.000 aficionats. Després de l'empat 1-1, el títol es va decidir en una tanda de penals que va acabar favorable al conjunt basc. 

El precedent de l'Alcoià el 2005/06: l'altra cara de la Copa

La història de la competició també ofereix exemples de la dificultat que comporten les primeres eliminatòries. El 20 d'octubre de 2005, el Mallorca, aleshores entrenat per Héctor Cúper, va visitar el CD Alcoià a El Collao i va quedar eliminat després de perdre per 4-1.

Parrado, Mesa i Antoñana, aquest últim per partida doble, van marcar per al conjunt alacantí. Yoshito Okubo va anotar l'únic gol mallorquinista.

La derrota davant un rival de Segona Divisió B constitueix un dels antecedents més recordats de les dificultats que pot presentar el torneig, independentment de la categoria dels equips participants.

Quatre finals que van començar des de baix

Torrelavega, Sóller, Gramenet i Boiro representen quatre punts de partida de moments històrics per al RCD Mallorca. Quatre eliminatòries molt diferents que van acabar donant pas a altres tantes finals.

La trajectòria copera del club demostra que les grans nits d'aquesta competició comencen molt abans d'arribar als estadis que acullen les finals. Cada ronda exigeix competir, respectar l'adversari i superar les dificultats pròpies d'un torneig que forma part de la identitat i la memòria del mallorquinisme.