David López (Palma, 2003) va debutar aquest diumenge, davant el Valencia CF, a Primera Divisió. Ho va fer en un dels estadis més emblemàtics del futbol espanyol i va protagonitzar un molt bon partit, malgrat la derrota del RCD Mallorca. L'entrenador, Jagoba Arrasate, va valorar així el seu rendiment: "Ho vaig veure molt bé. Ha estat molt tranquil, ha complert amb el que li hem dit. Ja havíem dit que estava preparat. És un jugador de Primera Divisió i està per a qualsevol cosa que se li requereixi".
Aquesta setmana, López ha parlat per a explicar com ho va viure ell i valorar la gran feina de formació que es duu a terme a Son Bibiloni.
Debut a Primera Divisió amb l'equip de la teva vida. Què vares sentir? "És un somni complert. Sempre que un xaval ve aquí, a la ciutat esportiva, somia debutar amb el primer equip. I si és en Primera Divisió, molt millor. I el fet que l'hagi pogut complir és un orgull".
Quan vares saber que anaves a ser titular? "Ho vaig saber gairebé en la xerrada prèvia al partit. Sabia que hi havia aquesta possibilitat, però al 100% no ho vaig saber en cap moment, excepte la xerrada abans del partit".
Quan vas arribar al club? "Vaig arribar amb 10/11 anys, en aleví de segon any. Aquella va ser la meva primera temporada aquí".
Per tant, tota la teva formació la hi deus al club, no? "Sí, estic agraït de manera màxima al club, tant jo com el meu germà, que vàrem arribar junts en aleví de segon any i vàrem estar junts deu temporades, fins que ell enguany ho va deixar. Però és un somni que he complert jo, però igual que l'he complert jo, l'ha complert el meu germà. El Mallorca m'ho ha donat tot. Vaig arribar aquí amb un somni. M'han ajudat a créixer com a persona i com a jugador. Llavors estic molt agraït a ells.
Què t'ha aportat el club, al marge de la formació futbolística? "El club t'ajuda, sobretot, transmetent-te valors com a persona i esportista. T'ajuda a saber competir, a saber guanyar, a saber perdre. A sempre anar amb humilitat, a una filosofia d'anar treballant dia a dia. I, sobretot, jo crec que futbolísticament treballa molt bé als nins, però a l'àmbit personal, també".
Et consideres un exemple per als altres joves del club? "A veure, 'exemple' per a mi és una paraula una mica gran, per dir-ho d'alguna forma. Però, al cap i a la fi, és com quan jo era aleví, cadet… i veia a gent debutar en el primer equip i deia: 'Un dia m'agradaria ser com aquesta persona, complir aquest somni'. Sí que és veritat que la gent del planter, en veure'm debutar a mi, a Marc, a Jan..., pot tenir aquest pensament.
