Skip to main content
Destacats

Coneixem el costat més personal d'Antonio Sánchez

Amant dels tatuatges i fan de Marvel

Nascut a Palma (22/04/97) i format en les categories inferiors del RCD Mallorca. Als seus 25 anys, Antonio Sánchez, ha aconseguit fer-se el seu lloc en el primer equip de la seva terra, on ja encadena tres temporades consecutives, en les quals, ha viscut un ascens a Primera Divisió i una salvació agònica en l'última jornada de lliga.

Apassionat dels tatuatges, Sánchez porta l'estadi del RCD Mallorca tatuat en la seva pell. Li ho va fer fins i tot abans d'haver debutat amb el primer equip, ja que en aquest moment estava cedit al Barakaldo (2018-2019), on va fer una gran temporada. Després tornaria a sortir cedit al Mirandés en Segona Divisió, on va coincidir amb Andoni Iraola. Un entrenador del qual Sánchez guarda bon record: “Va ser l'entrenador amb el qual vaig estar per primera vegada en el futbol professional. I vaig viure moltes coses. Jo crec que em va fer créixer molt per a després el que va venir, que va ser venir aquí al Mallorca i estar preparat per a qualsevol cosa”.

En la temporada 2020-2021 va tornar a l'equip de la teva terra, al RCD Mallorca, per a jugar amb el primer equip. El migcampista reconeix que va ser un somni per a ell. “Era rar per a mi perquè no m'ho creia molt. Al final, em va costar una mica entrar. No vaig fer pretemporada perquè vaig estar mal de l'espatlla, i fins que no va passar la jornada vuit- nou, que va ser quan jo vaig començar a entrar de titular, era com que no m'ho creia. Estava com en un núvol”. Una temporada en la qual es va aconseguir l'ascens a Primera Divisió amb una gran participació del jugador mallorquí amb 35 partits disputats i tres gols.

Després d'operar-se de l'espatlla en l'estiu de 2021, Antonio Sánchez va debutar en Primera Divisió amb el RCD Mallorca el 22/09/21, va ser enfront del Reial Madrid en l'Estadi Santiago Bernabéu. Un final de temporada agònic, on es va aconseguir la salvació en l'última jornada. “Era una sensació d'agonia, d'inquietud, perquè sabíem que teníem una situació complicada, però jo sempre vaig confiar que ho anàvem a aconseguir”.