Jan Virgili ha estat el protagonista de la tercera entrega de la segona temporada del pòdcast d’Endimoniats. En una Sala de Conferències on prop de 40 persones de totes les edats es varen voler donar cita, el jugador del RCD Mallorca va parlar de diferents temes de la seva trajectòria vital i professional.
Virgili comença fent un repàs de tota la seva carrera futbolística i ens deixa reflexions interessants sobre com gestionar des de ben petit que hi hagués equips que no comptassin amb ell o que anar al psicòleg el va ajudar a tenir un major autocontrol i a ser més fort emocionalment. També explica amb humor que a la seva etapa formativa va arribar a jugar com a central.
Així mateix, el jove atacant català xerra sobre el moment en què va rebre la inesperada telefonada de la selecció espanyola i com va reaccionar: "Era estiu, estava de vacances i em va telefonar el meu coordinador del Barcelona. Dos minuts més tard em va arribar un WhatsApp del seleccionador. Vaig cridar per tota la casa. Em va fer molta il·lusió".
Aliè a tota pressió i a la por de fallar, li va arribar l’oportunitat de recalar al primer equip del RCD Mallorca. Jagoba Arrasate va ser, en aquest sentit, la principal atracció del futbolista per recalar a l’illa i el primer que el va telefonar. "Em va dir: 'Espavila, que et vull aquí dissabte'", indica Virgili, que afegeix que quan va arribar al Mallorca, no va pensar en altres opcions.
Preguntat per la situació de l’equip, l’extrem assegura que si es mostren sòlids a casa i milloren les seves prestacions lluny de l’illa, la salvació acabarà arribant. I respecte a la seva societat amb Muriqi, indica el següent: "Les jugades que feim les entrenam, però és ver que ell em diu que faci el que sé i que quan pugui, li posi la pilota perquè ell remati". Amb quatre assistències, Virgili no sent una pressió especial per marcar el seu primer gol, una cosa que "ja arribarà".
Respecte a la seva vida fora del futbol, el català afirma que viu amb el seu germà i que no li pesa estar enfora de casa perquè diu estar "acostumat", encara que troba a faltar el seu poble, Vilassar de Mar. En el seu temps lliure normalment descansa i considera que "la migdiada és sagrada", però en ocasions, si està bé físicament, treu temps per al pàdel o el tennis.
La seva enorme competitivitat, explica, fa que no vulgui perdre en res. Finalment, reconeix que ser reconegut és el que "pitjor" du perquè es defineix com una persona "molt senzilla".