Història del RCD Mallorca

Inicis

El 5 de març de 1916 va ser registrat formalment en la Federació Espanyola de Futbol el que ara coneixem com a RCD Mallorca. Dies abans, el 27 de febrer de 1916, es va redactar l'acta de constitució de l'Alfonso XIII FBC, que va ser la primera denominació de l'equip, que en temps de la República es va dir Club Deportivo Mallorca i posteriorment, Real Club Deportivo Mallorca, el seu actual nom.

Adolfo Vázquez Humasqué va presidir la primera Junta Directiva de l'Alfonso XIII FBC, constituïda al carrer Can Armengol de Palma. Es van crear dos equips: el primer, l'Alfonso XIII, i el segon (o reserva), el Victoria Eugenia. El mateix 5 de març de 1916, els jugadors de tots dos conjunts van disputar un partit en el camp de Buenos Aires, que es va inaugurar oficialment el 25 de març amb el matx disputat entre l'Alfonso XIII i l'FC Barcelona, que va ser qui se'n va endur la victòria. En aquell partit contra el Victoria Eugenia, l'Alfonso XIII va formar amb Ferrà, Parpal, Castañer, Ferrer, Elvira, Llauger, Riera, Ramis de Ayreflor, Barbarín, Felipe i Socias.

El 7 de maig es va disputar el primer partit fora de Mallorca. Va ser un amistós a Barcelona davant l'Universitari i el resultat final va ser de 4-0 a favor del conjunt català. El 30 de juny de 1916, S. M. el Rei Alfonso XIII va honrar a l'equip amb el títol de "Real Sociedad", que va mantenir fins a l'any 1931, quan, amb la Segona República espanyola, es va canviar el nom de l'entitat pel de Club Deportivo Mallorca.

En 1917, la Real Sociedad Alfonso XIII va participar en el campionat de Segona Lliga de Catalunya en qualitat de campió oficiós de les Balears. L'equip mallorquí va arribar a la final jugada a Barcelona contra el Palafrugell i va vèncer per 3-1.

Guerra Civil i postguerra: inauguració d'Es Fortí (després, Lluís Sitjar) i actual nom del Club

En arribar la Guerra Civil en 1936, es van interrompre els partits d'envergadura, però no els campionats regionals. Una vegada acabat el conflicte, per a la temporada 1939/40 es va reprendre el futbol amb una destacada reestructuració, mitjançant la qual el Mallorca va ser inscrit en el Grup III de la Segona Divisió. No obstant això, va descendir en aquest mateix curs.

A la 1943/44, el CD Mallorca es va proclamar campió del grup IV de la Tercera Divisió Nacional i va aconseguir el seu primer ascens a la Segona Divisió. Estant en la categoria de plata, el 22 de setembre de 1945 es va inaugurar Es Fortí, el nou estadi del CD Mallorca, amb capacitat per a 16.000 espectadors. L'endemà es va disputar el primer partit oficial del feu davant del Jerez. Van vèncer els mallorquinistes per 3-0 amb una alineació en la qual estaven jugadors com Tamayo, Mesquida, García Díaz o Pocoví i un porter mític com va ser Ramallets. Sans va tenir l'honor de ser l'autor del primer gol del nou estadi.

El juny de 1947, amb la presidència de Joaquim Fuster de Puigdorfila, comte d'Olocau, el club va recuperar el títol de “Real” i va passar a dir-se Real Club Deportivo Mallorca.

Durant la dècada dels cinquanta, el RCD Mallorca va sofrir canvis a la direcció i problemes econòmics. A l'àmbit esportiu, el club va estar en Segona Divisió en el primer lustre, però va baixar a Tercera l'any 1954. L'11 de juny de 1955, i durant el mandat de Bartomeu Mestre, es va decidir canviar el nom de l'estadi, Es Fortí, que va passar a dir-se Lluís Sitjar, en referència a un expresident de l'entitat. 

Jaume Rosselló arriba a la presidència i primer ascens a Primera Divisió

El 7 de juliol de 1956, Jaume Rosselló Pascual es va convertir en president del club. Va arribar en una situació financera complicada i amb l'equip en Tercera Divisió, i el seu somni era col·locar-lo entre els millors del país. 

A les seves dues primeres temporades, el Mallorca va caure en el play-off d'ascens a Segona Divisió i en acabar la 1957/58, Roselló va acomiadar tota la plantilla, a excepció de Joan Forteza i Magín Mir, i va fitxar un entrenador argentí, Juan Carlos Lorenzo. Amb ell i un equip totalment renovat, va començar un viatge a la glòria per als de vermell i negre.

El club va aconseguir un històric doble ascens consecutiu des de Tercera i, el 17 d'abril de 1960, 44 anys després de la seva fundació, el RCD Mallorca va pujar a Primera Divisió. Els integrants d'aquella plantilla són coneguts com els “Herois de Vallejo”, en al·lusió a l'estadi (Vallejo) on es va aconseguir l'ascens a l'elit. El mallorquí Julià Mir va ser autor del primer dels dos gols dels mallorquinistes a la darrera i decisiva jornada de la temporada 1959/60.

Precisament Mir es va convertir en el primer jugador nascut a l'illa que va vestir la camiseta del Mallorca a Primera Divisió. Va ser l'11 de setembre de 1960, en el debut del club a la categoria. Aquell dia, els balears van perdre 2-0 davant del Betis a Sevilla. Una setmana més tard, el 18 de setembre de 1960, el Lluís Sitjar, replet, ‘va conèixer’ la Primera Divisió en un partit enfront del Racing de Santander (victòria 2-1). En aquest matx va arribar el primer gol de la història del club a la màxima categoria del futbol espanyol, dissenyat, per cert, per dos mallorquins: Julià Mir va posar un centre que Joan Forteza va enviar al fons de les xarxes. El Mallorca va acabar novè en aquella temporada 1960/61.

Amb els anys, la situació econòmica va ser menys pròspera i el president de l'ascens, juntament amb el seu equip directiu, van abandonar les seves ocupacions. Amb molts canvis al terreny esportiu, el Mallorca no va aguantar el ritme i després de tres anys a Primera, es va consumar el descens, però va tornar a Primera a la temporada 1964/65. En la 1965/66, l'equip va descendir de nou a Segona després d'una temporada convulsa en la banqueta. En la categoria de plata, el més destacat seria la marxa de Joan Forteza al Lleida, després d'onze temporades de presència ininterrompuda a l'equip de la seva terra. Els illencs no van tornar a la màxima categoria fins a la temporada 1968/69, però va ser un pas fugaç, ja que el RCD Mallorca va perdre la categoria a l'any següent en un descens que va fer mal, no sols en l'aspecte esportiu, sinó també en l'institucional. 

70’s: Problemes econòmics i arribada de Miquel Contestí

Els anys setanta van resultar especialment convulsos en la història del RCD Mallorca. El club es va posar com a objectiu ascendir, però els deutes, els problemes als despatxos i els constants canvis a la banqueta van impedir complir aquestes aspiracions i van confirmar un difícil moment que travessava l'entitat. Immers en aquesta espiral negativa, el Mallorca acabaria descendint a Tercera Divisió. Era l'any 1975. En aquesta categoria, el RCD Mallorca va passar dues temporades. 

La 1977/78 va passar a la història més fosca del RCD Mallorca perquè, a mitjan mes de novembre de 1977, la plantilla va protagonitzar el primer tancament en la història del futbol espanyol. Ofegat pels deutes, el club estava a la vora de l'abisme i en una situació insostenible que va acabar amb un nou descens a Tercera Divisió. L'agost de 1978, Miquel Contestí es va fer càrrec de la presidència del Mallorca, disposat a retornar el prestigi al club i retornar-lo a les categories superiors. La seva arribada va ser providencial. A la 1979/80, i amb Antonio Oviedo Saldaña a la banqueta, el Mallorca va aconseguir el seu ascens a la Segona Divisió B i en la següent (1980/81), va fer el salt, també amb Oviedo, a Segona Divisió. Mentre que esportivament el Mallorca anava en línia ascendent, la situació econòmica començava també a millorar. 

80’s: Tres ascensos a Primera

La temporada 1981/82, a Segona, ve marcada per la destitució d'Antonio Oviedo al capdavant de la banqueta i la consegüent arribada de Lucien Müller, que a la 1982/83 va aconseguir el gran èxit d'ascendir a Primera Divisió. Una de les revelacions va ser Francisco ‘Paquete’ Figuera. Per al retorn a l'elit, el Mallorca va assolir la xifra rècord de 18.615 abonats i es van fitxar jugadors com Gerry Armstrong. Müller, no obstant això, no va continuar com a entrenador i el seu lloc el va ocupar Koldo Aguirre, que no va acabar la temporada i va ser substituït per Marcel Domingo. Aquest no va aconseguir salvar l'equip, que va descendir a Segona. Aquella temporada, la 1983/84, va estar marcada també per l'enfonsament d'una paret de l'estadi Lluís Sitjar. Va ser el 18 de març de 1984, coincidint amb la visita del Valladolid.

El Mallorca no va poder pujar immediatament a la 1984/85, però en el curs 1985/86 es va aconseguir l'ascens després d'una victòria agònica a Les Gaunas davant el Logroñés. Era la segona de les tres promocions que va viure Miquel Contestí com a president de l'entitat. L'entrenador d'aquell any va ser el mallorquí Llorenç Serra Ferrer, que es va fer càrrec d'una plantilla en la qual va destacar un dels grans golejadors de la història del Mallorca: Enrique ‘Tronquito’ Magdaleno.

La 1986/87 va ser la temporada en la qual debutaria el manacorí Miquel Àngel Nadal, que va jugar en el club fins a 1991 per a després viure una segona etapa entre 1999 i 2004. Va ser 62 vegades internacional amb Espanya i va participar en tres mundials. Aquell mateix curs, el Mallorca va comptar també amb la recent incorporació d'un dels millors porters de la seva història: el marroquí Ezaki Badou. L'equip va aconseguir ficar-se entre els sis primers classificats i va disputar el que en aquells dies existia: el play-off pel títol, on només va guanyar un partit. Per a la història va quedar també el rècord d'assistència al Lluís Sitjar, aconseguit un 15 de febrer de 1987, davant el Real Madrid, amb 29.000 persones a la graderia. Un partit que va acabar amb victòria vermella i negra per 1-0, gràcies al gol marcat per Magdaleno.

L'èxit d'aquell any no feia presagiar el que anava a succeir la temporada següent (1987/88). Després d'un mal curs, en el qual Serra Ferrer va renunciar i va tornar Lucien Müller, el RCD Mallorca va haver de jugar-se la permanència en una agònica eliminatòria davant el Real Oviedo que se'n van endur els asturians. D'aquesta manera, un any després d'aconseguir la seva millor classificació històrica fins llavors, el Mallorca va tornar a Segona Divisió. Jugadors com Francisco Higuera o Magdaleno van dir adeu i el nou entrenador per a aquell curs 1988/89, Iván Brzic, va marxar mancant dos partits per finalitzar la primera volta per motius familiars. Una sortida que va propiciar la volta de Serra Ferrer, amb el qual es va aconseguir l'ascens a una promoció davant del RCD Espanyol. Era l'any 1989, per la qual cosa la dècada dels vuitanta es va tancar amb l'equip a Primera Divisió. El conjunt mallorquinista va acabar dècim en la temporada 1989/90, en la qual el mallorquí Damià Amer es va acomiadar del futbol actiu davant els sentits aplaudiments del públic del Lluís Sitjar a l'últim partit que va disputar. 

1991: Primera final de la Copa del Rey

A la 1990/91, el Mallorca, amb Serra Ferrer en la banqueta i Contestí encara com a president, va disputar, per primera vegada a la seva història, la final de la Copa del Rey. Va ser el 29 de juny de 1991, al Santiago Bernabéu i davant l'Atlético de Madrid, que se'n va endur el títol a la pròrroga per 1-0. En el seu camí cap a la final, els illencs varen eliminar la Gimnástica de Torrelavega, el CE Sabadell, el Real Oviedo, l'Elche CF, el Valencia CF i el Sporting de Gijón. Aquella temporada, a més, va ser la de la irrupció de Paco ‘Chichi’ Soler, un dels jugadors més emblemàtics de la història mallorquinista, que es va mantenir en el club fins a 2004, quan es va retirar.

Conversió en SAD, compra per part d'Antonio Asensio i arribada de Bartolomé Beltrán

El curs següent (1991/92) va estar marcat per la dimissió, el gener de 1992, de Miquel Contestí, després de 13 fructífers anys com a president; per la sortida de Zaki Badou una vegada començada la lliga, i pel descens a la Segona Divisió espanyola. També en 1992, el RCD Mallorca es va convertir en una Societat Anònima Esportiva (SAD per les seves sigles en castellà) i, en una situació econòmica delicada, Miquel Dalmau va assumir la presidència, càrrec que va ocupar fins a 1995. Aquest any, l'empresari Antonio Asensio, propietari del Grup Z i president d'Antena 3 Televisió, va comprar el club i el nou president va ser el doctor Bartolomé Beltrán, que es va acabar convertint en un dels homes més rellevants de la història de l'entitat.

Ascens a Vallecas l'any 1997 i segona final de la Copa del Rey l'any 1998

Esportivament, el Mallorca va passar cinc anys a Segona, fins a juny de 1997, quan els de vermell i negre van aconseguir ascendir a Vallecas, mateix camp en què l'any anterior es van quedar a les portes de tornar a l'elit. Va ser amb Tomeu Llompart com a tècnic i el ja esmentat Beltrán com a president. Aquell ascens de 1997 va iniciar un trajecte de 16 anys consecutius a l'elit, que és la ratxa més longeva del club en la seva història. 

A la temporada 1997/98, el Mallorca, amb Héctor Cúper com a entrenador, va acabar cinquè en lliga i va caure de manera molt digna i orgullosa a la final de la Copa del Rey davant el Barcelona, que va aconseguir alçar el títol en els penals. Els mallorquinistes van jugar gran part de la pròrroga amb nou jugadors. Un partit que, malgrat la derrota, és dels més memorats de la història del Club. Aquell equip tenia jugadors com Carlos Roa, Vicente Engonga, Javier Olaizola, Gabriel Amato o Jovan Stankovic, entre altres. També en aquella temporada, el filial, el Mallorca B, va aconseguir l'ascens a Segona Divisió.

Primer títol de la història l'any 1998, finalista de la Recopa d'Europa l'any 1999 i tercera posició a la lliga

El 22 d'agost de 1998, mesos més tard de la final de Copa del Rey, el Mallorca va aconseguir el primer títol oficial de la seva història, la Supercopa d'Espanya, en imposar-se al mateix rival de la final de Copa, el Barcelona, a doble partit. L'anada, al Lluís Sitjar, va acabar 2-1 amb els gols de Dani García i Jovan Stankovic. La volta, al Camp Nou, va finalitzar 0-1, també amb gol de Dani García.

Així mateix, el subcampionat coper va donar opció als mallorquins de jugar la Recopa d'Europa de la 1998/99. Una competició en la qual l'equip vermellós va aconseguir arribar a la seva primera final europea, però va caure 2-1 davant la Lazio a un partit històric disputat a Birmingham. El primer títol i l'aventura europea van arribar amb Guillem Reynés com a president, que va substituir Beltrán, l'adeu del qual es va produir el maig de 1998. En lliga, el conjunt illenc va quedar classificat en una històrica tercera posició, només per darrere del FC Barcelona i el Real Madrid.

La Champions League, la Copa de la UEFA i un nou estadi: Son Moix

La tercera plaça de la 1998/99 va permetre el Mallorca disputar la fase preliminar de la Lliga de Campions a la 1999/00, on va caure davant el Molde noruec, després d'empatar a zero a terres nòrdiques i a un a Palma. No obstant això, els mallorquinistes van jugar aquell mateix curs la Copa de la UEFA. Després d'eliminar a Ajax i Monaco, van perdre en quarts de final davant del Galatasaray, que es convertiria en el campió d'aquella edició.

A la mateixa temporada, el Mallorca va inaugurar l'estadi de Son Moix. Va ser el 21 d'agost de 1999 en un partit davant del Real Madrid que va acabar amb victòria visitant. El jugador que marcar el primer gol del nou feu mallorquinista va ser Carlos Domínguez, ‘Carlitos’. Tot això sense Cúper a la banqueta, ja que l'argentí va posar rumb al Valencia. El seu compatriota Mario Gómez va agafar les regnes del Mallorca a l'estiu de 1999, però va durar únicament fins a agost. El seu substitut va ser Fernando Vázquez, que es va mantenir fins a final de temporada.

Una temporada 2000/01 de rècord

A la primera campanya del nou mil·lenni, la 2000/01, el Mallorca, comandat per Luis Aragonés, va aconseguir una nova tercera posició a Primera Divisió en sumar 71 punts, per la qual cosa es va classificar per a la Champions League. Un curs de somni en el qual a més s'aconsegueix el rècord de gols (61) i de victòries (20) i en el qual s'encaixa el menor nombre de derrotes a Primera (7). Va ser el curs d'irrupció d'un jove Samuel Eto'o, que va arribar cedit a l'illa, procedent del Real Madrid, al mercat d'hivern de la 1999/00. A l'estiu de l'any 2000, ja va ser comprat pel Club. El camerunès és un dels millors jugadors de la seva història, a més del màxim golejador a Primera.

Aquella temporada, per cert, va arrencar amb un canvi a la presidència amb la sortida de Reynés i l'arribada de Mateu Alemany, que anteriorment ja havia ocupat altres càrrecs en el club. A més, el 20 d'abril de 2001, el propietari del Mallorca, Antonio Asensio, va morir amb 54 anys, i el seu fill, Antonio Asensio Mosbah, es va fer càrrec de l'entitat.

Fase de grups de la Champions League

Ja a la 2001/02, Luis Aragonés va marxar a l'Atlético de Madrid i el seu lloc el va ocupar Bernd Krauss. El club mallorquinista aconsegueix classificar-se per a la fase de grups de la Champions League després d'eliminar a la pròrroga al Hajduk Split. D'aquesta manera, l'11 de setembre de 2001, el RCD Mallorca va fer història en disputar el seu primer partit de la fase de grups de màxima competició europea de clubs. Ho va fer a Son Moix i amb victòria davant tot un Arsenal amb gol de Vicente Engonga de penal. El combinat illenc, que també es va enfrontar a Schalke 04 i a Panathinaikos, va sumar 9 punts, els mateixos que el segon classificat, però la diferència de gols el va privar de passar a la següent ronda. Domèsticament, aquesta temporada va acabar amb dues destitucions a la banqueta i amb l'equip fregant la zona de descens, encara que va aconseguir la permanència.

Campió de la Copa del Rey de 2003

Al curs 2002/03, amb Gregorio Manzano com a entrenador, el Real Mallorca va aconseguir una altra gran fita en la seva història: va guanyar la final de la Copa del Rey, disputada a Elx davant el Recreativo de Huelva, per 3-0, gràcies a un gol de Walter Pandiani i dos de Samuel Eto'o. Fins a la data, és l'únic títol coper de la institució, que va eliminar a la UDA Gramanet, Hércules CF, Real Valladolid, Real Madrid i Deportivo de la Coruña. A la lliga, els illencs van quedar en novena posició.

A l'estiu de 2003, Manzano va marxar a l'Atlético de Madrid i la banqueta la va ocupar Jaime Pacheco. Amb ell, el Mallorca va jugar la Supercopa d'Espanya davant del campió de lliga, el Real Madrid. En l'anada, jugada a Son Moix, els locals van guanyar 2-1. La volta, no obstant això, es va decantar (3-0) per als madridistes. A l'octubre, ‘Chichi’ Soler va anunciar la seva retirada com a professional per una lesió crònica en el maluc, després de 13 temporades al primer equip del Mallorca. Paral·lelament, Pacheco va ser destituït i va tornar Luis Aragonés, que va acabar la temporada 2003/04, en la qual el Mallorca va sofrir per aconseguir la permanència en lliga, al mateix temps que va jugar la Copa de la UEFA, on va caure en els vuitens de final davant del Newcastle.

La 2004/05 va arrencar amb el 'Sabio de Hortaleza' posant rumb a la selecció espanyola. Benito Floro es va asseure a la banqueta, però va ser destituït i el seu substitut va ser un vell conegut, Héctor Cúper, que va aconseguir una miraculosa salvació.

La temporada 2005/06 és la de l'entrada de Vicenç Grande com a propietari del club (ho va ser fins a gener de 2009), de la marxa de Mateu Alemany de la presidència, de la dimissió de Cúper pels mals resultats i de la volta de Manzano. El Mallorca va acabar a la tretzena posició. 

Dani Güiza: últim pitxitxi espanyol i l'únic a la història del Mallorca en Primera

Després d'un curs 2006/07 en el qual la permanència es va aconseguir mancant sis jornades, en la 2007/08, el Mallorca va quedar setè, a les portes de la classificació per a la Copa de la UEFA, amb Dani Güiza com pitxitxi nacional amb 27 gols. Fins a la data, és l'últim espanyol en haver aconseguit ser el màxim golejador en Primera i l'únic a la història del Mallorca.

A la temporada 2008/09, el Mallorca va viure moments de canvis a la direcció del club, fetque va desembocar, el gener de 2009, en el retorn de Mateu Alemany. Esportivament, els illencs van arribar fins a les semifinals de la Copa del Rey, on van ser eliminats pel FC Barcelona. A lliga, l'equip va acabar a la novena posició.

La temporada 2009/10 va tornar a estar marcada per una situació d'inconsistència institucionalment, però en termes esportius, l'equip va acabar classificat a la cinquena plaça, molt prop de les posicions Champions. No obstant això, la UEFA li va denegar la llicència d'Europa League al Mallorca i la hi va adjudicar, en el seu lloc, al Villarreal, per la qual cosa els mallorquinistes no van poder disputar competició europea.

a les dues següents campanyes, la 2010/11 i la 2011/12, el Mallorca va tenir resultats dispars: A la primera es va situar un punt per sobre del descens, mentre que a la segona, va estar prop de classificar-se per a l'Europa League.

Descens a Segona Divisió després de 16 anys en Primera

Aquest molt bon curs 2011/22 no feia presagiar el que va venir a la 2012/13: el descens a Segona Divisió després de 16 anys a Primera. El conjunt mallorquinista va estar quatre temporades a la categoria de plata, lluny de llocs que li permetrien lluitar per l'ascens a l'elit. Els illencs van coquetejar a pics amb un descens a Segona B que va acabar arribant a la 2016/17. Abans, el gener de 2016, any del centenari, el club va canviar de propietat amb les arribades de Robert Sarver, Andy Kohlberg i Steve Nash. Els anys anteriors havien estat marcats per constants canvis a la planta noble. Ja en 2023, Sarver va deixar de ser propietari de l'entitat i des de llavors, el màxim accionista, a més de president del club (des de 2017), és Kohlberg.

Segona B i dos ascensos consecutius per a tornar a Primera

La temporada 2017/18, a Segona B, va ser un curs d'inflexió per al Mallorca en molts sentits. Amb Vicente Moreno a la banqueta i amb el retorn d'una llegenda com Abdón Prats, l'equip va aconseguir dos ascensos de manera seguida: de Segona B a Segona i de Segona a Primera. El retorn a l'elit es va produir en una temporada 2018/19 en la qual els mallorquins aconsegueixen classificar-se per al play-off. La primera pedra a superar va ser la de l'Albacete (2-0 a Son Moix i 1-0 al Carlos Belmonte). La segona i definitiva, la del Deportivo de la Coruña, que a l'anada disputada a Riazor va aconseguir un botí a favor de 2-0. No obstant això, i en una nit de Sant Joan que passa a la història del club, el Mallorca va aconseguir donar-li la volta a l'eliminatòria amb els gols d'Ante Budimir, Salva Sevilla i l'esmenat Abdón Prats. Ell, juntament amb Antonio Raíllo, van ser els únics sobrevivents de l'etapa a Segona B.

L'equip vermellós va tornar així a la Primera Divisió sis anys més tard d'abandonar-la. No obstant això, el pas va ser fugaç, perquè després d'una temporada 2019/20 marcada per la pandèmia de la COVID-19, l'equip va descendir. Ja amb Luis García Plaza a la banqueta, els mallorquinistes van realitzar una enorme campanya 2020/21 i, amb la segona plaça consolidada, van retornar de manera directa a l'elit.

Fi al Concurs de Creditors el 2021, salvació agònica el 2022 i novena posició el 2023

L'agost de 2021, va arribar una notícia molt important: el Club va posar fi al Concurs de Creditors declarat el juny de 2010. Esportivament, però, el Mallorca ho va passar molt malament per salvar-se en la temporada 2021/22. García Plaza va ser destituït el març de 2022 i les regnes les va agafar Javier Aguirre, que va aconseguir una agònica salvació en l'última jornada de lliga davant Osasuna. A la 2022/23, les coses van ser molt millor i l'equip va acabar la temporada en la novena plaça.

Quarta final de la Copa del Rey i inauguració del nou Estadi Mallorca Son Moix

El curs 2023/24 va estar marcat per dues fites importants i històriques. El gener de 2024, es va inaugurar el nou Estadi Mallorca Son Moix, que des de maig de 2022 havia experimentat una reforma integral per fases amb l'objectiu de modernitzar-lo i acostar l'afició mitjançant la retirada de les pistes d'atletisme.

A més, el Mallorca va aconseguir ficar-se a la quarta final de la Copa del Rey de la seva història. L'afició va protagonitzar la mobilització més gran del club, amb més de 20.000 desplaçats a Sevilla per presenciar el partit. Aquella final va acabar amb derrota a penals davant l'Athletic Club, després de l'1-1 dels 120 minuts, però amb una nova demostració d'orgull per part del mallorquinisme. A lliga, l'equip, amb una mica de dificultats, aconsegueix mantenir-se un altre any més entre els millors.

Supercopa d'Espanya i lluita per Europa 

Per a la 2024/25, hi ha un canvi en la banqueta amb l'arribada de Jagoba Arrasate, que mancant cinc jornades aconsegueix salvar al club, amb el que es complirà la cinquena temporada consecutiva a l'elit; la segona ratxa més longeva de la història de l'entitat. A més, el Mallorca acaba dècim, molt prop de posicions europees, i el gener de 2025 disputa la Supercopa d'Espanya, on cau en semifinals davant del Real Madrid.